La frase més escoltada en un tast de vi:

“Jo no en sé, de vi”

Un bon vi ha de ser car. El blanc, només per al peix. El rosat, només per a l’estiu. I com més car sigui el vi, més bo estarà...

Et sona, oi? A mi també. Fa anys que faig tastos de vi per tot Catalunya, i aquestes frases surten sempre.

Les hem sentit tantes vegades que ja ni ens les qüestionem. Són com els refranys: ningú sap qui se les va inventar, però tothom les repeteix.

Spoiler: no són veritats. Són normes que algú es va treure de la màniga, que el sector tampoc s’ha matat a desmentir, i que, per por de no dir res, repetim com podem... o directament diem allò de:

“Jo és que de vi no en sé.”

La mentida més grossa...

I ho diu gent que fa vint anys que beu vi. Gent que sap perfectament què li agrada i què no. Gent que, quan comença a tastar, et deixa anar que aquell blanc li recorda la figuera de casa l’àvia, o el caramel de maduixa de quan anava a l’escola. Però arriba la carta de vins al restaurant i... cap al del costat, com si cremés.

Per què ens passa això amb el vi i amb res més? Ningú et demana un títol per dir que una cançó et posa la pell de gallina. Ningú et fa un examen abans de dir que aquell arròs és el millor de la teva vida. Però amb el vi ens hem cregut que hi ha uns que “en saben” i uns altres que, pobres, no.

Doncs no. La teva opinió compta. I molt.

Per tastar un vi no et cal cap curset. Et cal un nas, una boca i una mica de memòria. I d’això en vas sobrat.

La gràcia és que cadascú té la seva memòria olfactiva. Per això el mateix vi a tu et fa olor d’ambientador i al teu amic, de xiclet de maduixa. I saps què? Teniu raó tots dos. En un tast de vi no hi ha respostes incorrectes. Només hi ha qui s’atreveix a dir-ho en veu alta i qui encara no, per por de “no saber-ne prou”.

El vi no és un examen. És una conversa. I les millors converses no són les dels que ho saben tot, sinó les dels que tenen ganes de xerrar.

Fem un tracte. La propera vegada que et passin la carta de vins, no la passis. Tria tu. Que t’equivoques? Doncs mira, ja tens tema de conversa. Qui no s’arrisca, no pisca.

Tres trucs per començar:

  • Tria per l’ocasió, no pel preu. Un vi de 8 euros pot ser el rei d’un sopar amb amics.

  • Prova coses que no coneixes. Catalunya té dotze denominacions d’origen i un munt de vins catalans per descobrir. No et quedis sempre amb la zona superconeguda només per això, perquè és coneguda.

  • Quan el tastis, deixa’t d’intentar dir res d’especial. El més important és: t’ha agradat? Que no? Cap problema. Que sí? Genial! Queda’t amb la varietat i la zona, i ja sabràs per on tirar la propera vegada.

I si et fa mandra començar sol, que és normal, ja ens en encarreguem nosaltres. A Jo porto el vi triem tres vins catalans per a cada ocasió perquè tu només hagis d’obrir la caixa, tastar i dir què et semblen. És la manera més fàcil de descobrir vins nous des del sofà de casa. Sense normes, sense exàmens i sense cap cambrer mirant-te de reüll, esperant que diguis “està correcte”.

I si el que vols és muntar-la grossa amb els amics, amb jocs i bon rotllo, també venim a casa teva a fer-vos un tast de vi.


Pol Aluja Aguila

Ara tu també podràs dir, sense cap por , JO PORTO EL VI!

https://www.joportoelvi.com
Siguiente
Siguiente

700 cellers i sempre bevem els mateixos 4